dimecres, 15 de desembre del 2010

La gent del CFS Molins 99: RUBÉN GARCIA

Aquesta setmana us presentem l'entrevista amb en Rubén Garcia, que després de jugar molt de temps a futbol camp fa uns anys va decidir canviar aquest esport pel futbol sala i actualment està molt vinculat al nostre club, on hi fa diverses funcions.





-Quant de temps portes al CFS Molins 99?

Fa uns sis anys aproximadament que vaig començar a participar en aquest club de la mà del meu tiet, que va ser qui més endavant m’hi va ficar de ple.

-Com vas començar al club?

El meu tiet entrenava a un equip cadet, i em va proposar ser el seu ajudant. Jo estava en edat juvenil i jugava en un equip de futbol camp. No tenia ni idea de com funcionava el futbol sala, ni tan sols en coneixia les normes. Va ser una bona manera de començar. A més, jo entrenava dimarts i dijous a futbol camp i l’equip cadet del Molins 99 ho feia dilluns i dimecres just abans del sénior, cosa que em va permetre entrenar també amb l’equip sénior del Molins 99 com a jugador. Va ser com un curs intensiu.

-Quines tasques hi fas?

Actualment sóc membre de la Junta Directiva, entrenador de l’equip Cadet A i jugador del Sénior A.

-Abans jugaves a futbol 11, què et sembla el pas de jugar a aquesta modalitat a fer-ho al futbol sala?

Des dels meus inicis amb una pilota fins als 24 els he passat jugant a futbol camp. Durant totes les etapes he gaudit molt però al final, com a sénior hi havia partits en que podia haver tocat deu vegades la pilota. Em van convidar a provar el futbol sala i de moment estic més que content. És un esport completament diferent, però el que més agraeixo és que m’estic tot el partit tocant la pilota.

-Un moment viscut al club que recordis especialment.

Sense cap mena de dubte el dinar del 10è aniversari. Fins aquell dia no vaig tenir la consciència de la magnitud del club i del que pot aportar a molta gent. La meva visió del club va canviar completament.

-Creus que el trasllat a La Sínia ha beneficiat el CFS Molins 99?

Indubtablement la pista és molt millor per a la pràctica del futbol sala, però les instal·lacions no estan a l’alçada i el pitjor de tot és que l’Ajuntament no posa remei al que està passant. Primer va ser el disseny de la pista, amb les banquetes al costat de les grades cosa que va provocar algun que altre conflicte. Després, tenim unes dutxes que es converteixen en piscines olímpiques quan l’aigua surt durant dos minuts seguits. Per no parlar de la calefacció, que funciona un dia sí i deu no.

-Quins equips del club penses que tenen possibilitats de pujar de categoria aquest any?

N’hi ha molts que tenen moltes possibilitats, però els únics que tenen l’obligació de guanyar són els dos Séniors, la resta d’equips tenen l’obligació d’aprendre i millorar durant l’ any.

-A què et dediques professionalment?

Sóc economista i estic al món de la banca.

-Quines aficions tens a part del futbol sala?

M’agrada practicar qualsevol esport, però últimament estic molt enganxat a l’snowboard.

-Una pel·lícula que recomanaries.

Parlant d’esport, n’hi ha una que resumeix bastant bé el que jo entenc per l’esport d’equip. Aquesta pel·lícula és “Un domingo cualquiera”.

-Un disc.

“A Rush of blood to the head”, dels Coldplay.

-Una cançó.

“Waitin’ on a sunny day” de Bruce Springsteen, però la versió que hi ha del concert a Barcelona.

-Un grup de música preferit.

No en tinc cap en concret.

-Un llibre.

Aprofitant que parlem d’esport recomanaré un llibre que em va regalar el pare d’un porter del club i que em va ajudar a reafirmar-me en la meva manera de pensar: “La paradoja” de James C. Hunter.