És una persona seriosa, afable, senzilla i aparentment tranquila, però que malgrat la seva joventut, ja ha demostrat que és molt capaç de dirigir a un grup de nois, gairebé de la seva edat. La seva és una gran tasca, ja que ha de ser capaç d’harmonitzar un grup heterogeni, on hi ha nois que venen del futbol camp i altres que sempre han jugat a futbol sala. El resultat d’aquest còctel és prou bo, ja que l’equip es troba en aquests moments al capdamunt de la classificació. Avui coneixerem l’altra cara d’en Sergi Sanchez, entrenador del Sènior “B”.
-Com i quan vas començar al CFS Molins 99?
Quan vaig decidir finalitzar la meva etapa en el club en el que anteriorment havia estat d'entrenador. Va ser a través del que fins aleshores havia sigut el segon entrenador amb mi en la meva primera experiència com a entrenador. Ell em va posar en contacte amb el club per poder portar un equip aquesta temporada.
-En quins altres clubs has jugat i entrenat?
He jugat sempre al Corbera i he entrenat a la P.B. Montpedrós.
-Un moment viscut al nostre club que recordis especialment.
Aquesta és la primera temporada que porto al club, espero que els moments especials estiguin per arribar quan acabem aquesta temporada.
-Com veus la instal·lació de La Sínia, on entreneu i jugueu els partits?
El pavelló esta molt bé i pel que diuen tant els jugadors del nostre equip com els que ens visiten es juga força bé. En canvi fer un dels dos entrenaments a la pista exterior fa que no tinguin la mateixa intensitat que quan s'entrena al pavelló, degut a la superfície de joc.
-Quines possibilitats creus que té el Sènior “B” de pujar de categoria?
Les possibilitats de pujar de categoria són altes, sempre i quan tots seguim donant el cent per cent als entrenaments i als partits. Encara queden moltes jornades i com hem pogut comprovar en aquests quatre partits seguits jugant con a visitants, els desplaçaments són partits difícils de treure endavant. Hem de mantenir els peus a terra i no creure que hem aconseguit res, ja que encara seguim estant a la darrera categoria.
-Quins creus que seran els equips que ens posaran les coses més difícils en aquesta recta final de la temporada?
Per sort contra un d'aquests equips, el Berga, ja hem disputat els dos partits. Els altres equips que ens posaran les coses difícils son el Riudebitlles i sobretot el Monistrol. Sense desmerèixer a la resta d'equips, que sempre ens poden donar algun ensurt si no estem ben concentrats i amb la intensitat necessària per afrontar els partits.
-Com veus els teus jugadors de cara a aquest emocionant final de temporada?
Els veig bé i per fi tenim tots els jugadors disponibles pel que queda de temporada, després de les lesions que hem patit. Com he dit abans han de mantenir el cap fred i pensar que encara no s'ha guanyat res. I han d’esforçar-se per aprendre el màxim possible per si en un futur aconsegueixen l'ascens.
-Què valores més en un jugador de futbol sala?
En primer lloc valoro molt la humilitat, el compromís amb els seus companys i saber quin ha de ser els seu rol dintre de l'equip, són característiques molt importants per tenir un bon grup i que l'ambient de treball sigui el millor per aconseguir els objectius. En segon lloc, i sense restar-li importància, la tàctica i la tècnica específiques del nostre esport són molt importants.
-Com veus els equips base del nostre club?
És molt interessant que el club disposi de tots aquests equips de futsal base. Està clar que són el futur del club. Els jugadors han d'intentar aprendre el màxim possible per poder jugar en les categories de més amunt, per arribar al sènior amb la màxima experiència possible en la competició.
-A què et dediques a part del futbol sala?
Treballo de projectista i formo part d'una enginyeria de telecomunicacions.
-Quines aficions tens a part del futbol sala?
M'agraden molt els esports de motor i quan el temps m'ho permet m'agrada practicar-ne. Quedar amb els amics per sopar i compartir les nostres experiències.
I una de les aficions més grans és la música.
-Una pel·lícula que recomanaries.
Les tres del Padrino.
-Un disc.
Californication dels Red Hot Chili Peppers.
-Una cançó.
Una de les preferides és “Under the Bridge” dels RHCP
-Un grup de música preferit.
No puc dir un de sol, són molts els que m'agraden però puc destacar, els Arctic Monkeys, The Hives, Franz Ferdinand i The Libertines.
-Un llibre.
El código del dinero, de Raimon Samsó
-El teu plat preferit.
La coca de pernil.
-Tres coses que t’enduries a una illa deserta.
A la meva xicota, una baralla de cartes i al meu gos.
Moltes gràcies Sergi. Esperem que ens els partits que queden per acabar el campionat els jugadors ho donin tot al damunt de la pista i aconseguim l’anhelat ascens. Molta sort !
dimecres, 16 de març del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada